REFLEXIÓ FINAL

Com a última entrada d’aquest bloc i acomiadament de l’assignatura Alfabetització Digital, m’agradaria fer un recull i repàs de tot allò que he après i m’ha aportat com a futura docent aquesta.

Primerament, vull començar citant que la noticia de fer un blog hem va agradar i sorprendre a la vegada. Agradar, perquè mai havia tingut ni fet utilitzar un blog, i menys personal, i la idea de tenir un hem motivava, i sorprendre perquè no estava acostumada a que hem demanessin  exposar les meves reflexions de manera virtual sinó a entregar treballs i reflexions fets a ordinador però entregats en mà.

Com a bona immigrant digital que hem considero, fer un blog ha sigut una novetat però aquesta no ha sigut l’única. Fer el meu propi JClic, una Webquest, una historia amb únicament senyals, aprendre els tipus d’enquadres i angles entenent el significat que aporten aquests a la imatge o fins i tot la creació d’un Moodle, una cosa impensable per mi perquè sempre he estat en el bàndol de fer-lo servir com a estudiant però mai com a creador d’un d’ells, han sigut altres de les novetats apreses amb aquesta assignatura.

Una de les tasques que més m’ha agradat, sense tenir en compte el resultat numèric, és a dir, la nota final ha sigut l’Autoetnografia de l’aprenentatge. És un exercici ple d’emocions, sentiments i, com vaig anomenar en la reflexió d’aquest, de records de tota una vida. Sincerament, la creació de l’autoetnografia no va ser fàcil, hi vaig posar molt afany en ella però el resultat hem va agradar i emocionar molt. Pensar en ell o mirar-lo, hem fa sortir aquest somriure a la cara de satisfacció i alegria al recordar el camí de la meva vida.

Retornant al tema de les “novetats apreses”,cal dir, que ha sigut molt gratificant i enriquidor aprendre tantes eines i recursos tecnològics perquè no només hem serveixen com a ampliació de la meva cultura sinó també com a futura mestra d’infantil. Al llarg de les reflexions, he anat anomenant la importància de les TIC en l’educació i, si menys no, en aquesta última reflexió no hi podia faltar. Per a que un nen aprengui ha d’estar motivat, interessat i amb predisposició cap a l’aprenentatge i que millor per aconseguir això que utilitzar quelcom que abasti el compliment de tot l’anomenat: les noves tecnologies. A més a més d’aprendre continguts teòrics mitjançant elles, els infants assumeixen una major autonomia i responsabilitat del seu aprenentatge i també aprenen continguts més social, com la companyonia o ajudar als altres. 

Des del meu punt de vista, l’assignatura abasta aspectes molt interessants i importants per a futurs mestres, per això, crec que hauria de tenir més crèdits. Aquesta matèria conté molt contingut del qual es poden treballar molts aspectes que, amb el temps que disposàvem, no hem pogut treballar-ho a fons. Per tant, m’hauria agradat que fos una assignatura anual per aprendre moltes més coses d’ella amb més calma.

Per últim, vull acabar aquesta última entrada del blog reprenent una frase de la primera “Llavors, des d’aquesta perspectiva, vaig començar l’assignatura plena d’interès i curiositat sobre ella i desitjant aprendre moltes coses per ampliar la meva formació com a mestra” , la reprenc per poder dir molt satisfeta que aquest interès i curiositat s’ha mantingut durant tota l’assignatura i que els aprenentatges apresos hem serveixen i molt com a futura docent.