Com a última entrada d’aquest bloc i acomiadament
de l’assignatura Alfabetització Digital, m’agradaria fer un recull i repàs de
tot allò que he après i m’ha aportat com a futura docent aquesta.
Primerament, vull començar citant que la noticia
de fer un blog hem va agradar i sorprendre a la vegada. Agradar, perquè mai havia tingut ni fet utilitzar un blog, i menys
personal, i la idea de tenir un hem motivava, i sorprendre perquè no estava acostumada a que hem demanessin exposar les meves reflexions de manera virtual
sinó a entregar treballs i reflexions fets a ordinador però entregats en mà.
Com a bona immigrant
digital que hem considero, fer un blog ha sigut una novetat però aquesta no
ha sigut l’única. Fer el meu propi JClic, una Webquest, una historia amb
únicament senyals, aprendre els tipus d’enquadres i angles entenent el significat
que aporten aquests a la imatge o fins i tot la creació d’un Moodle, una cosa
impensable per mi perquè sempre he estat en el bàndol de fer-lo servir com a
estudiant però mai com a creador d’un d’ells, han sigut altres de les novetats apreses amb aquesta assignatura.
Una de les tasques que més m’ha agradat, sense
tenir en compte el resultat numèric, és a dir, la nota final ha sigut l’Autoetnografia
de l’aprenentatge. És un exercici ple d’emocions, sentiments i, com vaig
anomenar en la reflexió d’aquest, de records
de tota una vida. Sincerament, la creació de l’autoetnografia no va ser
fàcil, hi vaig posar molt afany en ella però el resultat hem va agradar i
emocionar molt. Pensar en ell o mirar-lo, hem fa sortir aquest somriure a la
cara de satisfacció i alegria al recordar el camí de la meva vida.
Retornant al tema de les “novetats apreses”,cal
dir, que ha sigut molt gratificant i
enriquidor aprendre tantes eines i recursos tecnològics perquè no només hem
serveixen com a ampliació de la meva cultura sinó també com a futura mestra d’infantil. Al llarg de
les reflexions, he anat anomenant la importància
de les TIC en l’educació i, si menys no, en aquesta última reflexió no hi
podia faltar. Per a que un nen aprengui ha d’estar motivat, interessat i amb
predisposició cap a l’aprenentatge i que millor per aconseguir això que
utilitzar quelcom que abasti el compliment de tot l’anomenat: les noves tecnologies. A més a
més d’aprendre continguts teòrics mitjançant elles, els infants assumeixen una
major autonomia i responsabilitat del seu aprenentatge i també aprenen
continguts més social, com la companyonia o ajudar als altres.
Des del meu punt de vista, l’assignatura abasta
aspectes molt interessants i importants
per a futurs mestres, per això, crec que hauria de tenir més crèdits. Aquesta
matèria conté molt contingut del qual es poden treballar molts aspectes que, amb el temps que disposàvem, no hem
pogut treballar-ho a fons. Per tant, m’hauria agradat que fos una assignatura
anual per aprendre moltes més coses d’ella amb més calma.
Per últim, vull acabar aquesta última entrada del
blog reprenent una frase de la primera “Llavors, des d’aquesta perspectiva, vaig
començar l’assignatura plena d’interès i curiositat sobre ella i desitjant
aprendre moltes coses per ampliar la meva formació com a mestra” , la
reprenc per poder dir molt satisfeta que aquest interès i curiositat s’ha
mantingut durant tota l’assignatura i que els aprenentatges apresos hem
serveixen i molt com a futura docent.
