REFLEXIÓ FINAL

Com a última entrada d’aquest bloc i acomiadament de l’assignatura Alfabetització Digital, m’agradaria fer un recull i repàs de tot allò que he après i m’ha aportat com a futura docent aquesta.

Primerament, vull començar citant que la noticia de fer un blog hem va agradar i sorprendre a la vegada. Agradar, perquè mai havia tingut ni fet utilitzar un blog, i menys personal, i la idea de tenir un hem motivava, i sorprendre perquè no estava acostumada a que hem demanessin  exposar les meves reflexions de manera virtual sinó a entregar treballs i reflexions fets a ordinador però entregats en mà.

Com a bona immigrant digital que hem considero, fer un blog ha sigut una novetat però aquesta no ha sigut l’única. Fer el meu propi JClic, una Webquest, una historia amb únicament senyals, aprendre els tipus d’enquadres i angles entenent el significat que aporten aquests a la imatge o fins i tot la creació d’un Moodle, una cosa impensable per mi perquè sempre he estat en el bàndol de fer-lo servir com a estudiant però mai com a creador d’un d’ells, han sigut altres de les novetats apreses amb aquesta assignatura.

Una de les tasques que més m’ha agradat, sense tenir en compte el resultat numèric, és a dir, la nota final ha sigut l’Autoetnografia de l’aprenentatge. És un exercici ple d’emocions, sentiments i, com vaig anomenar en la reflexió d’aquest, de records de tota una vida. Sincerament, la creació de l’autoetnografia no va ser fàcil, hi vaig posar molt afany en ella però el resultat hem va agradar i emocionar molt. Pensar en ell o mirar-lo, hem fa sortir aquest somriure a la cara de satisfacció i alegria al recordar el camí de la meva vida.

Retornant al tema de les “novetats apreses”,cal dir, que ha sigut molt gratificant i enriquidor aprendre tantes eines i recursos tecnològics perquè no només hem serveixen com a ampliació de la meva cultura sinó també com a futura mestra d’infantil. Al llarg de les reflexions, he anat anomenant la importància de les TIC en l’educació i, si menys no, en aquesta última reflexió no hi podia faltar. Per a que un nen aprengui ha d’estar motivat, interessat i amb predisposició cap a l’aprenentatge i que millor per aconseguir això que utilitzar quelcom que abasti el compliment de tot l’anomenat: les noves tecnologies. A més a més d’aprendre continguts teòrics mitjançant elles, els infants assumeixen una major autonomia i responsabilitat del seu aprenentatge i també aprenen continguts més social, com la companyonia o ajudar als altres. 

Des del meu punt de vista, l’assignatura abasta aspectes molt interessants i importants per a futurs mestres, per això, crec que hauria de tenir més crèdits. Aquesta matèria conté molt contingut del qual es poden treballar molts aspectes que, amb el temps que disposàvem, no hem pogut treballar-ho a fons. Per tant, m’hauria agradat que fos una assignatura anual per aprendre moltes més coses d’ella amb més calma.

Per últim, vull acabar aquesta última entrada del blog reprenent una frase de la primera “Llavors, des d’aquesta perspectiva, vaig començar l’assignatura plena d’interès i curiositat sobre ella i desitjant aprendre moltes coses per ampliar la meva formació com a mestra” , la reprenc per poder dir molt satisfeta que aquest interès i curiositat s’ha mantingut durant tota l’assignatura i que els aprenentatges apresos hem serveixen i molt com a futura docent. 

FIRA ACADÈMICA

En la Fira Acadèmica, tots els alumnes dels diferents grups d’Alfabetització digital vam presentar el nostre treball final de l’assignatura. Les meves companyes del grup i jo, hem creat una WebQuest sobre La Tardor. Aquest projecte final, havia d’introduir algun dels recursos que hem treballat i après al llarg de l’assignatura i nosaltres ens van decantar per aquest ja que permetia fer una aprenentatge significatiu als alumnes i ,com a aspecte personal, ens agradava el fet de saber-ne crear una. D’altra banda, l’ús d’aquest recurs ens permetia mostrar els coneixements i la destresa apresa en altres eines d’aprenentatge al llarg de l’assignatura, com es el cas del JClic o la tipografia.

Com a bona característica de la Webquest, la que hem creat parteix dels coneixements previs dels alumnes els quals inicien un nou aprenentatge de la mà de dues protagonistes molts especials, la Tagrana i la Fada Somrialla. Es tracta d’una webquest plena de màgia i fantasia que t’incentiva a seguir descobrint i sobrepassant las activitats proposades fins arribar al final de tot. A més a més, compta amb un suport visual i auditiu, adreçat a infants amb problemes relacionats amb algun d’aquests dos aspectes de manera que puguin realitzar les tasques de la Webquest sense cap tipus d’obstacle. 

En general, estem molt satisfetes del producte final; tot i que pel camí hem tingut alguns obstacles, arrel de la desconeixença del funcionament d’aquest recurs, hem sabut sobrepassar-los entre totes aprenent, de mica en mica, a utilitzar més recursos tecnològics. Espero que els infants i els mestres gaudeixen amb aquesta Webquest tant com nosaltres al crear-la i al veure el resultat obtingut. 

Mai es tard per creure en la màgia i la fantasia i la nostra Webquest és plena d’elles, si  hi entres ho descobriràs!

Webquest La Tardor

D’altra banda, hem hagut de crear un cartell que representés la nostra Webquest i el resultat d’aquest és que el podeu observar aquí sota. En ell apareixen les dos protagonistes, la Tagrana i la Somrialla, on l’última d’elles ens convida a ajudar a la Tagrana a somriure mostrant-li els encants màgics de la Tardor ja que aquesta està trista perquè pensa que totes les altres estacions són interesants i importants i la seva no. 

MOODLE DE PROVES

L’última eina que he conegut i a la vegada he après a utilitzar en aquesta assignatura ha sigut el Moodle de Proves. En un primer moment, vaig pensar que la seva creació i ús seria molt complexa i si unim això a la meva manca de destresa amb les tecnologies, un sentiment de nerviosisme va envair el meu cos al saber que havia de crear-ne un. Finalment, la tasca no va ser tan complicada com creia; amb l’ajuda de les pautes a seguir i una mica de “toca-toca”, beneficiós per explorar qualsevol cosa nova per a una persona, vaig anar familiaritzant-me amb ell.

Es cert, que creia que això del Moodle no era necessària per a Infantil; potser perquè jo l’he començat a utilitzar en la universitat i reconec que és una eina imprescindible en el meu dia a dia. El Moodle ens aporta avantatges tant alumnes com a mestres, podent mantenir una comunicació constant i accés a tot els materials penjats pels mestres. Potser trobo que és més pràctic i adequat per a cicle més superiors, com Primaria o Secundaria que per a Infantil.

Considero que es tracta d’una eina molt útil per a emmagatzemar i posar a la disposició materials educatius: activitats, projectes, etc. els quals els infants poden accedir no necessàriament només des de l’escola, sinó també des de les seves cases. Aquest recurs els permet aprendre d’una manera més autònoma tenint un paper actiu en el seu aprenentatge. A més a més, es combinen aprenentatges pertinents al cicle educatiu i aprenentatges relacionats amb les TIC; l’us de l’ordinador, el teclat o el ratolí en són alguns exemples d’ells.

A continuació, podeu entrar al link del meu Moodle de proves el qual inclou activitats de JClic, fòrums de grup i l’accés al meu bloc de l’assignatura entre d’altres coses.

Moodle de proves 

WEBQUEST

Fins fa poc temps, la paraula Webquest no l’havia escoltat mai. Webquest, webquest.. que voldrà dir? En un primer moment, quan la mestra ens va explicar que avui tractaríem aquest tema directament el vaig relacionar amb les TIC, ja que l’assignatura s’anomena Alfabetització digital. Posteriorment, vaig pensar que seria alguna web útil per a mestres en la qual hi haurà informació o recursos per la nostra formació i tasca com a docents. No vaig donar en el clau de  la seva definició però si en el fet de ser webs útil per als mestres. 

La Webquest es tracta d’un tipus d’activitat fonamentada en una metodologia constructivista on els infants al ser els protagonistes del seu procés d’aprenentatge, fan un aprenentatge significatiu. El paper del mestre es de guia per a la resolució de dubtes que tinguin els infants o per atendre a les seves necessitats. 

Es parteix de la motivació i centre d’interès dels infants, sempre iniciant l’aprenentatge a partir del seus coneixements previs per enriquir-los i augmentar-los. La webquest ofereix una tasca a realitzar als alumnes els quals l’hauran de superar amb un treball conjunt, en equip. D’aquesta manera, es fomenta la interacció entre iguals i, per contrapartida, la socialització d’aquests. Per anar superant les activitats, passos o fases a seguir, els infants han de pensar, reflexionar, fer hipòtesis, fer prediccions dels possibles resultats, donar el seu punt de vista, revisar-lo i reconstruir-lo, etc. Tot això, suposa una posada en marxa de processos cognitius i reflexius que desencadenen en unes conclusions o solucions per afrontar el problema plantejat. 

Treballar a partir d’una webquest no està aïllat del currículum d’infantil, ja que es poden treballar les diferents àrees a través de les seves activitats. 

Personalment, crec que la Webquest és un recurs molt beneficiós per als infants ja no només és tracta d’una metodologia més a oferir per enriquir les diferents maneres d’aprendre, sinó que a més, compte amb el suport de ser una eina que requereix l’us de les TIC; un tema que agrada, interessa i motiva als alumnes perquè han nascut i estant vivint en l’era digital. L’escola ha d’adaptar-se als canvis de la societat i als avenços que es facin, perquè d’aquesta manera extraurà un punt des d’on iniciar un aprenentatge que motivi als infants i, a més, per aprofitar tots els avantatges que ofereixen les tecnologies existents.  

Mitjançant la realització de les activitats plantejades per la Webquest, els infants assumeixen un paper actiu, al ser els protagonistes del seu aprenentatge i al no limitar-se a escoltar i rebre informació proporcionada pel mestre sense fer una observació o experimentació directa. 

Cal dir, que la idea d’introduir la tecnologia en els mètodes d’aprenentatge de l’aula  m’agrada i considero que aporta beneficis als infants però establint uns límits, és a dir, no fent un abús excessiu d’ella. Amb això hem refereixo que s’ha de compaginar amb l’ús d’altres metodologies de treball que fomentin altres habilitats o capacitats en els alumnes per a que així assoleixin l’objectiu principal que volem els mestre: un bon desenvolupament integral. 

PORTAFOLI

En aquest portafoli hi han totes les activitats realitzades en la part de l'assignatura Visual i Plàstica de Maria Elena.     

Les activitats són les següents:
- Activitat 1: Avatar
- Activitat 2: Historia con señales
- Activitat 3: Encuadres y ángulos   
- Activitat 4: Simetría
- Activitat 5: Algunas preguntas sobre resolución y comprensión
- Activitat 6: Tangram
- Activitat 7: Tipografía y legibilidad
- Activitat 8: Secuencia animada 

 Clica aquí per veure el Portafoli 


* Adjunto el link de la seqüència animada perquè des del portafoli no s'hi pot accedir. Clica aquí ! 

AUTOETNOGRAFÍA DEL APRENDIZAJE

                                                                

L'Autoetnografía de l'aprenentatge recull tota la meva vida, des del meu naixement fins avui en dia, en relació com i què he anat aprenent durant tot aquest temps. Faig un recorregut per les etapes escolars; l'escola bressol, el col·legi SEAT, l'institut IES Domènech i Montaner i per últim, la Universitat de Barcelona.  Com aspecte imprescindible, parlo de la meva família i com ella ha influit en la meva manera d'aprendre i crèixer a la vegada. Es tracta d'un recull dels records de tota una vida. 

Clica aquí per veure la meva Autoetnografía! 

JClic

Actualment, en un món replet de tecnologies en molts dels àmbits socials i personals, l’existència d’aplicacions, recursos o serveis educatius virtuals és molt beneficiosa pels mestres i professors de les escoles. Per què? Doncs perquè els infants han nascut i estant vivint en un món tecnològic, el qual és converteix en el seu entorn més proper. Els mestres, si volem despertar el interès dels infants o motivar-los a aprendre ho hem de fer des d’aquest entorn més proper, de manera que fer ús de les noves tecnologies és un bon punt de partida per aconseguir el nostre objectiu.  

Una de les aplicacions útils per emprar en educació en les escoles és el JClic. Es tracta d’un recurs que serveix per crear diverses i diferents activitats educatives de manera virtual, és a dir, activitats interactives. No només et permet crear activitats, sinó també fer-les i avaluar-les. Per altra banda, es poden crear projectes amb seqüències d’activitats consecutives.  

Els mestres han d’estar al dia sobre els recursos educatius, tant virtuals com no, perquè poden ser útils en la seva formació com a mestre, ampliant els seus coneixements, i en la seva responsabilitat d’oferir diverses maneres d’aprendre als infants. Per tant, el JClic permet que els mestres incloguin una eina més en el seu ventall d’eines educatives, oferint-li aquesta la creació d’activitats de tot tipus: de text, d’associacions, etc. 

El JClic és pels infants i els mestres, una forma d’aprendre i fer activitats de manera diferent i creativa la qual atrau l’atenció i disponibilitat per fer les activitats als alumnes. L’ utilització de les TIC, i en aquest cas, del JClic en l’aula també enriqueixen i amplien l’aprenentatge i l’experiència educativa dels infants. 

A banda dels exercicis que els infants fan a classe, de l’ompliment de fitxes, de la posada en comú dels aprenentatges apresos, etc. a través dels projectes que creem amb el JClic, com el programa et permet comptabilitzar els encerts i errors que cometen els infants, es pot fer una avaluació dels continguts i competències establerts. Les activitats són interactives i autoavaluables ja que els infants poden veure el seu procés d’aprenentatge junt amb els resultats d’aquest. Per tant, el JClic actua com una eina avaluadora més. 

A través d’aquest recurs es poden treballar també aspectes no teòrics com la companyonia i la socialització; sent dos aspectes molt importants a desenvolupar durant l’etapa d’infantil.  Això s’aconsegueix, per exemple, agrupant als infants en parelles per a realitzar alguns dels exercicis del JClic. D’aquesta manera, els infants es poden proporcionar ajudes els uns als altres, compartint així experiències i coneixements, és a dir, aprenent de manera conjunta. 

El fet d’haver d’estar atents als sons que apareixen en algunes activitats, de la lectura de petits textos o de relacionar imatges afavoreix i millora l’atenció dels infants ja que aquets han d’estar molt concentrats per a fer bé la tasca. 

El JClic és un recurs útil i beneficiós per mestres i alumnes, a uns els hi atorga un mètode més a incloure en una programació d’activitats, i els altres poden aprendre a través d’allò que els envolta, les noves tecnologies.