LA IMATGE I LA COMUNICACIÓ

Fa unes setmanes, amb la mestra Elena, van tractar el tema de la imatge i la comunicació i hem va sorgir la pregunta: Una imatge val més que mil paraules?.  

Tothom sap, que cada persona és d’una manera concreta, amb unes creences, cultura, experiències i coneixements propis. No hi ha dues persones exactament iguals; el que si hi ha són característiques compartides.  Per tant, partint d’això, a l’hora de mirar una imatge tothom no  interpreta de la mateixa manera, perquè els factors anomenats anteriorment influeixen en aquesta interpretació.

Hi ha coneixements que, en el meu cas i en moltes altres persones, són ensenyats a l’escola com per exemple: que els colors càlids transmeten alegria i els freds més tristesa o que una persona o objecte gran és més protagonista que la resta de coses que apareixen en la imatge. Aquests aprenentatges, quan apareixen en una imatge, automàticament els poso en marxa d’una manera ràpida i inconscient quan faig la primera ullada al que veig. Es posteriorment, quan mires detingudament la imatge, quan et pots fer una altra interpretació feta més enllà dels coneixements que tens.

Una imatge pot tindre diferents significats/interpretacions, sí, però en la comunicació, els missatges els poden tenir també! Si dos, tres o les persones que intervinguin en la comunicació no comparteixen un mateix context, codi i coneixements del que s’està parlant, pot haver-hi confusions i malentesos entre ells. Molts cops, en la comunicació verbal, els gestos i mirades són culpables o influeixen en aquests malentesos.

Alguns exemples que poden ocasionar malentesos en són aquests:

Significat: Ves-te’n d’aquí, toca el dos.

Utilitzada en : Bèlgica, França

Altre significat: No (negació) a Itàlia

Significat: garrepa

Utilitzar en: Mèxic, Sud-americà

Altre significat: tonto; expressant que el cervell de la persona està al colze. És utilitzat en Àustria

Com es pot observar, un mateix gest en diferents països té significats diferents. Si les persones que estableixen una comunicació no comparteixen aquests significats, és quan s’ocasionen les confusions.

Per tant, retornant a la pregunta plantejada al principi, una imatge val més que mil paraules? Doncs per fer l’exercici que ens va manar l’Elena SI que la imatge havia de valer més que mil paraules. Ho explico. Dia a dia, estem envoltats de senyals, logotips, símbols...; alguns saben que volen dir i d’altres que no. Doncs, a partir d’ells, van haver de crear una petita historia/anècdota on únicament hi havien d’haver imatges, cap paraula.

Al principi, vaig veure complicat això d’explicar una historia sense cap tipus de paraula i, a més a més, trobar les senyals, símbols (...) que justament pogués emprar per al significat que jo li volia adjudicar. De mica en mica, i amb l’ajuda de la meva companya Cristina, van anar creant la nostra petita historia buscant i canviant les imatges que utilitzaven fins que trobàvem les ideals. Vam jugar amb senyals de tràfic, com per exemple la d’anar a velocitat 20 per representar que la noia de la historia complia 20 anys o el símbol d’una copa, per representar que els protagonistes se’n van a prendre una copa.

Estem molt satisfetes del resultat final, tot i no haver fet mai cap activitat semblant, creiem que la historia s’entén bastant bé.