LA IMATGE I LA COMUNICACIÓ

Fa unes setmanes, amb la mestra Elena, van tractar el tema de la imatge i la comunicació i hem va sorgir la pregunta: Una imatge val més que mil paraules?.  

Tothom sap, que cada persona és d’una manera concreta, amb unes creences, cultura, experiències i coneixements propis. No hi ha dues persones exactament iguals; el que si hi ha són característiques compartides.  Per tant, partint d’això, a l’hora de mirar una imatge tothom no  interpreta de la mateixa manera, perquè els factors anomenats anteriorment influeixen en aquesta interpretació.

Hi ha coneixements que, en el meu cas i en moltes altres persones, són ensenyats a l’escola com per exemple: que els colors càlids transmeten alegria i els freds més tristesa o que una persona o objecte gran és més protagonista que la resta de coses que apareixen en la imatge. Aquests aprenentatges, quan apareixen en una imatge, automàticament els poso en marxa d’una manera ràpida i inconscient quan faig la primera ullada al que veig. Es posteriorment, quan mires detingudament la imatge, quan et pots fer una altra interpretació feta més enllà dels coneixements que tens.

Una imatge pot tindre diferents significats/interpretacions, sí, però en la comunicació, els missatges els poden tenir també! Si dos, tres o les persones que intervinguin en la comunicació no comparteixen un mateix context, codi i coneixements del que s’està parlant, pot haver-hi confusions i malentesos entre ells. Molts cops, en la comunicació verbal, els gestos i mirades són culpables o influeixen en aquests malentesos.

Alguns exemples que poden ocasionar malentesos en són aquests:

Significat: Ves-te’n d’aquí, toca el dos.

Utilitzada en : Bèlgica, França

Altre significat: No (negació) a Itàlia

Significat: garrepa

Utilitzar en: Mèxic, Sud-americà

Altre significat: tonto; expressant que el cervell de la persona està al colze. És utilitzat en Àustria

Com es pot observar, un mateix gest en diferents països té significats diferents. Si les persones que estableixen una comunicació no comparteixen aquests significats, és quan s’ocasionen les confusions.

Per tant, retornant a la pregunta plantejada al principi, una imatge val més que mil paraules? Doncs per fer l’exercici que ens va manar l’Elena SI que la imatge havia de valer més que mil paraules. Ho explico. Dia a dia, estem envoltats de senyals, logotips, símbols...; alguns saben que volen dir i d’altres que no. Doncs, a partir d’ells, van haver de crear una petita historia/anècdota on únicament hi havien d’haver imatges, cap paraula.

Al principi, vaig veure complicat això d’explicar una historia sense cap tipus de paraula i, a més a més, trobar les senyals, símbols (...) que justament pogués emprar per al significat que jo li volia adjudicar. De mica en mica, i amb l’ajuda de la meva companya Cristina, van anar creant la nostra petita historia buscant i canviant les imatges que utilitzaven fins que trobàvem les ideals. Vam jugar amb senyals de tràfic, com per exemple la d’anar a velocitat 20 per representar que la noia de la historia complia 20 anys o el símbol d’una copa, per representar que els protagonistes se’n van a prendre una copa.

Estem molt satisfetes del resultat final, tot i no haver fet mai cap activitat semblant, creiem que la historia s’entén bastant bé. 

LES FOTOGRAFÍES I UN NOU APRENENTATGE

Hem pots fer una foto? Aquesta és una pregunta molt freqüent sobretot en èpoques d’estiu quan estàs de vacances amb la família i vols que surtin tots els membres en la foto (per exemple). Però en què penses quan fas aquesta típica foto? Doncs jo penso en que surtin principalment totes les persones i si aquestes volen que aparegui en la foto un monument, doncs a més a més, que també hi surti. I això ho pot fer tothom, per tant, tothom sap fer fotografies no? La meva resposta es que sí, perquè tothom sap prémer el botó de la càmera o del mòbil per a que surti la foto, això està molt clar. El que no sap fer tothom són bones fotografies, és a dir, fer una fotografia tenint en compte l’enquadra, el pla, l’angle des del qual la vull fer, posicionar-me en un costat o en un altre per l’efecte de la llum,etc. Allò que moltes persones anomenen, l’art de la fotografia.

Doncs, l’altre dia a classe amb l’Elena vam tractar aquest tema i la veritat es que no hem va desagradar. Jo no sóc una fanàtica de fer fotos però el tema hem va atreure. És veritat que una fotografia et pot transmetre unes sensacions o sentiments diferents segons l’angle o plànol del qual està fet. Això, ho vam poder comprovar extraient instantànies del vídeo L’Equip petit; analitzant algunes d’elles l’angle i l’enquadra des del qual estaven fetes i explicant el per què d’això.

Per altra banda, avui a classe hem tractat el tema de les simetries i les capes. Jo he utilitzar el Photoshop per fer l’activitat, ja que coneixia aquest programa però no l’havia fet servir mai. La veritat és que, amb l’ajuda de les companyes, m’he aclarit més de seguir els passos per fer l’activitat perquè jo sola m’embolicava una mica. Però com diu la dita: CADA DIA S’APRÈN UNA COSA NOVA, i aquest ha sigut l’aprenentatge d’avui, fer servir el photoshop.  El resultat final de l’exercici ha sigut molt graciós, és pot comprovar amb la seqüència de fotografies d’aquí sota.