AUTOETNOGRAFÍA DEL APRENDIZAJE

                                                                

L'Autoetnografía de l'aprenentatge recull tota la meva vida, des del meu naixement fins avui en dia, en relació com i què he anat aprenent durant tot aquest temps. Faig un recorregut per les etapes escolars; l'escola bressol, el col·legi SEAT, l'institut IES Domènech i Montaner i per últim, la Universitat de Barcelona.  Com aspecte imprescindible, parlo de la meva família i com ella ha influit en la meva manera d'aprendre i crèixer a la vegada. Es tracta d'un recull dels records de tota una vida. 

Clica aquí per veure la meva Autoetnografía! 

JClic

Actualment, en un món replet de tecnologies en molts dels àmbits socials i personals, l’existència d’aplicacions, recursos o serveis educatius virtuals és molt beneficiosa pels mestres i professors de les escoles. Per què? Doncs perquè els infants han nascut i estant vivint en un món tecnològic, el qual és converteix en el seu entorn més proper. Els mestres, si volem despertar el interès dels infants o motivar-los a aprendre ho hem de fer des d’aquest entorn més proper, de manera que fer ús de les noves tecnologies és un bon punt de partida per aconseguir el nostre objectiu.  

Una de les aplicacions útils per emprar en educació en les escoles és el JClic. Es tracta d’un recurs que serveix per crear diverses i diferents activitats educatives de manera virtual, és a dir, activitats interactives. No només et permet crear activitats, sinó també fer-les i avaluar-les. Per altra banda, es poden crear projectes amb seqüències d’activitats consecutives.  

Els mestres han d’estar al dia sobre els recursos educatius, tant virtuals com no, perquè poden ser útils en la seva formació com a mestre, ampliant els seus coneixements, i en la seva responsabilitat d’oferir diverses maneres d’aprendre als infants. Per tant, el JClic permet que els mestres incloguin una eina més en el seu ventall d’eines educatives, oferint-li aquesta la creació d’activitats de tot tipus: de text, d’associacions, etc. 

El JClic és pels infants i els mestres, una forma d’aprendre i fer activitats de manera diferent i creativa la qual atrau l’atenció i disponibilitat per fer les activitats als alumnes. L’ utilització de les TIC, i en aquest cas, del JClic en l’aula també enriqueixen i amplien l’aprenentatge i l’experiència educativa dels infants. 

A banda dels exercicis que els infants fan a classe, de l’ompliment de fitxes, de la posada en comú dels aprenentatges apresos, etc. a través dels projectes que creem amb el JClic, com el programa et permet comptabilitzar els encerts i errors que cometen els infants, es pot fer una avaluació dels continguts i competències establerts. Les activitats són interactives i autoavaluables ja que els infants poden veure el seu procés d’aprenentatge junt amb els resultats d’aquest. Per tant, el JClic actua com una eina avaluadora més. 

A través d’aquest recurs es poden treballar també aspectes no teòrics com la companyonia i la socialització; sent dos aspectes molt importants a desenvolupar durant l’etapa d’infantil.  Això s’aconsegueix, per exemple, agrupant als infants en parelles per a realitzar alguns dels exercicis del JClic. D’aquesta manera, els infants es poden proporcionar ajudes els uns als altres, compartint així experiències i coneixements, és a dir, aprenent de manera conjunta. 

El fet d’haver d’estar atents als sons que apareixen en algunes activitats, de la lectura de petits textos o de relacionar imatges afavoreix i millora l’atenció dels infants ja que aquets han d’estar molt concentrats per a fer bé la tasca. 

El JClic és un recurs útil i beneficiós per mestres i alumnes, a uns els hi atorga un mètode més a incloure en una programació d’activitats, i els altres poden aprendre a través d’allò que els envolta, les noves tecnologies. 

LA IMATGE I LA COMUNICACIÓ

Fa unes setmanes, amb la mestra Elena, van tractar el tema de la imatge i la comunicació i hem va sorgir la pregunta: Una imatge val més que mil paraules?.  

Tothom sap, que cada persona és d’una manera concreta, amb unes creences, cultura, experiències i coneixements propis. No hi ha dues persones exactament iguals; el que si hi ha són característiques compartides.  Per tant, partint d’això, a l’hora de mirar una imatge tothom no  interpreta de la mateixa manera, perquè els factors anomenats anteriorment influeixen en aquesta interpretació.

Hi ha coneixements que, en el meu cas i en moltes altres persones, són ensenyats a l’escola com per exemple: que els colors càlids transmeten alegria i els freds més tristesa o que una persona o objecte gran és més protagonista que la resta de coses que apareixen en la imatge. Aquests aprenentatges, quan apareixen en una imatge, automàticament els poso en marxa d’una manera ràpida i inconscient quan faig la primera ullada al que veig. Es posteriorment, quan mires detingudament la imatge, quan et pots fer una altra interpretació feta més enllà dels coneixements que tens.

Una imatge pot tindre diferents significats/interpretacions, sí, però en la comunicació, els missatges els poden tenir també! Si dos, tres o les persones que intervinguin en la comunicació no comparteixen un mateix context, codi i coneixements del que s’està parlant, pot haver-hi confusions i malentesos entre ells. Molts cops, en la comunicació verbal, els gestos i mirades són culpables o influeixen en aquests malentesos.

Alguns exemples que poden ocasionar malentesos en són aquests:

Significat: Ves-te’n d’aquí, toca el dos.

Utilitzada en : Bèlgica, França

Altre significat: No (negació) a Itàlia

Significat: garrepa

Utilitzar en: Mèxic, Sud-americà

Altre significat: tonto; expressant que el cervell de la persona està al colze. És utilitzat en Àustria

Com es pot observar, un mateix gest en diferents països té significats diferents. Si les persones que estableixen una comunicació no comparteixen aquests significats, és quan s’ocasionen les confusions.

Per tant, retornant a la pregunta plantejada al principi, una imatge val més que mil paraules? Doncs per fer l’exercici que ens va manar l’Elena SI que la imatge havia de valer més que mil paraules. Ho explico. Dia a dia, estem envoltats de senyals, logotips, símbols...; alguns saben que volen dir i d’altres que no. Doncs, a partir d’ells, van haver de crear una petita historia/anècdota on únicament hi havien d’haver imatges, cap paraula.

Al principi, vaig veure complicat això d’explicar una historia sense cap tipus de paraula i, a més a més, trobar les senyals, símbols (...) que justament pogués emprar per al significat que jo li volia adjudicar. De mica en mica, i amb l’ajuda de la meva companya Cristina, van anar creant la nostra petita historia buscant i canviant les imatges que utilitzaven fins que trobàvem les ideals. Vam jugar amb senyals de tràfic, com per exemple la d’anar a velocitat 20 per representar que la noia de la historia complia 20 anys o el símbol d’una copa, per representar que els protagonistes se’n van a prendre una copa.

Estem molt satisfetes del resultat final, tot i no haver fet mai cap activitat semblant, creiem que la historia s’entén bastant bé. 

LES FOTOGRAFÍES I UN NOU APRENENTATGE

Hem pots fer una foto? Aquesta és una pregunta molt freqüent sobretot en èpoques d’estiu quan estàs de vacances amb la família i vols que surtin tots els membres en la foto (per exemple). Però en què penses quan fas aquesta típica foto? Doncs jo penso en que surtin principalment totes les persones i si aquestes volen que aparegui en la foto un monument, doncs a més a més, que també hi surti. I això ho pot fer tothom, per tant, tothom sap fer fotografies no? La meva resposta es que sí, perquè tothom sap prémer el botó de la càmera o del mòbil per a que surti la foto, això està molt clar. El que no sap fer tothom són bones fotografies, és a dir, fer una fotografia tenint en compte l’enquadra, el pla, l’angle des del qual la vull fer, posicionar-me en un costat o en un altre per l’efecte de la llum,etc. Allò que moltes persones anomenen, l’art de la fotografia.

Doncs, l’altre dia a classe amb l’Elena vam tractar aquest tema i la veritat es que no hem va desagradar. Jo no sóc una fanàtica de fer fotos però el tema hem va atreure. És veritat que una fotografia et pot transmetre unes sensacions o sentiments diferents segons l’angle o plànol del qual està fet. Això, ho vam poder comprovar extraient instantànies del vídeo L’Equip petit; analitzant algunes d’elles l’angle i l’enquadra des del qual estaven fetes i explicant el per què d’això.

Per altra banda, avui a classe hem tractat el tema de les simetries i les capes. Jo he utilitzar el Photoshop per fer l’activitat, ja que coneixia aquest programa però no l’havia fet servir mai. La veritat és que, amb l’ajuda de les companyes, m’he aclarit més de seguir els passos per fer l’activitat perquè jo sola m’embolicava una mica. Però com diu la dita: CADA DIA S’APRÈN UNA COSA NOVA, i aquest ha sigut l’aprenentatge d’avui, fer servir el photoshop.  El resultat final de l’exercici ha sigut molt graciós, és pot comprovar amb la seqüència de fotografies d’aquí sota. 

NATIUS vs IMMIGRANTS DIGITALS

Es un mite o existeix realment? Aquests dos conceptes els vaig escoltar per primer cop l’altra dia a classe quan la mestra els va anomenar. Atenta a les seves explicacions per saber sobre el tema i amb la lectura d’un article que ens va facilitar, jo mateixa no hem vaig poder posicionar en cap dels dos bàndols; no hem considero ni natiu ni immigrant digital. Més endavant explicaré el per què d’això, però abans m’agradaria aclarir aquets dos conceptes.

El natiu digital es aquell que ha nascut en “l’era digital” i , per tant,  té a l’abast les tecnologies; accedint fàcilment a elles i tenint un coneixement de com funcionen elevat. Aquests serien els nens i adolescents d’avui en dia. 

El immigrant digital es aquell que té un coneixement o una destresa inferior als natius en quan l’ús de les tecnologies, al no haver nascut en l’era digital. En aquest grup, hi haurien els pares i avis d’aquells nens i adolescents.  

Partint d’aquestes definicions explicaré perquè no em considero ni natiu ni immigrant digital. 

Quan jo vaig néixer, està clar que les tecnologies existien, però no hi havia tanta diversitat com ara d’ordinadors, consoles, videojocs, mp3, mp4, Ipads i un llarg etcètera que ocuparia gran part d’aquesta plana. Per tant, vist des d’aquesta perspectiva, quan vaig néixer era natiu digital però actualment... sóc immigrant?.

Si amb el temps es manté l’etiqueta de natiu o immigrant digital, tothom en la seva vida serà totes dues coses. Les tecnologies avançaran i, per tant, les noves generacions tindran més coneixements i habilitats de les tecnologies més recents, que aquelles persones d’edat més gran que ells. 

Per altra banda, al natiu digital l’anomenen com aquell que ha nascut en l’era digital, però aquest fet no t’assegura que tinguis a l’abast les tecnologies, perquè aquestes es paguen i no totes les famílies es poden permetre econòmicament tot allò que surt nou al mercat. A més a més, ens els temps d’avui en dia, el factor econòmic es un gran condicionant. 

Coma última reflexió, considero que els conceptes de natius i immigrants digitals són una classificació que s’empra, com tantes altres, per etiquetar a les persones. No et pots posicionar-te per un dels dos bàndols perquè tothom, al llarg de la seva vida, es totes dues coses: natiu i immigrant digital. 

ALFABETITZACIÓ DIGITAL?

Alfabetització digital? Què voldrà dir? Quins àmbits abastirà? Serà tot pràctic o hi haurà teoria? Aquestes són algunes de les preguntes que hem vaig plantejar al pensar en aquesta assignatura i que durant aquest blog intentaré trobar-ne la resposta. 

El primer cop que vaig llegir Alfabetització digital, en la primera cosa que vaig pensar va ser en els ordinadors, sincerament. En aquell moment, vaig sentir una mica d’inquietud perquè no tinc molta destresa amb ells, tot i que els utilitzo diàriament, però al aturar-me a pensar detingudament sobre el tema, l’inquietud es va transformar en curiositat. 

Hem va sorgir la idea de que l’assignatura estava enfocada en ensenyar-nos i fer-nos coneixedors del recursos que hi ha en les TIC, és a dir, dels recursos digital. Aquesta idea hem va agradar molt; per una banda, perquè no estava al dia d’aquest tema i, per altra, perquè es una manera diferent de que els infants aprenguin i facin activitats que podia emprar en un futur. 

Llavors, des d’aquesta perspectiva, vaig començar l’assignatura plena d’interès i curiositat sobre ella i desitjant aprendre moltes coses per ampliar la meva formació com a mestra.